He escrit això: “Dir que els indults són una petita victòria per a l'independentisme és un insult a totes les generacions que pagarem la factura de la vostra reculada”
He escrit això, aviam si us va bé llegir-ho. «Les barricades només ens beneficien, perquè fan impossible que la meitat de la població, amb un estat al darrere, imposi l’autonomia amb l’altra meitat en contra»
No hi ha cap violència ara mateix a Catalunya que no sigui policial. Cap. Qualsevol discurs que ho suggereixi és enemic o li fa el joc a l’enemic i s’ha de combatre. És així de senzill.
Podemos només ha servit per frenar canvis i salvar el règim, i demostra que l'única manera d'enderrocar-lo passa per l'alliberament nacional. Aquests dies és quan es veu més clar. Ho explico a l'article d'avui.
Jo no havia plorat mai tant però tampoc no havia tingut mai una sensació tan profunda de victòria. Havíem de convertir en record el primer i institucionalitzar el segon, i ha passat al revés. I crec que no hi ha més.
L’esquema sempre és el mateix: relativitzen l’ocupació, suggereixen que la cultura dominant tingui més presència al país dominat amb l’excusa del mestissatge, acaben abonant la dominació com si fossin innocus, i encara són víctimes de la persecució d’uns puristes intransigents.
Tot el que es fa a Catalunya és cultura catalana. Tot. Excepte la cultura catalana, que és o folklòrica, o encarcarada, o convergent, o una cosa dispersa feta per gent que no tenia opinions polítiques sobre el país.
No és veritat: la LOMLOE no ha blindat mai la immersió. Sempre ha dit que cal garantir l’ensenyament en castellà. Només van treure l’esment a la vehicularitat del castellà, que era legalment irrellevant, perquè hi votéssiu a favor i l’emblanquíssiu.
🔴 La LOMLOE NO fixa quotes de castellà.
🔴 La LOMLOE BLINDA el català com a llengua vehicular.
🔴 El TSJC FA el que sempre ha fet: anticatalanisme.
🔴 El TC NO impugna la immersió.
🔴 El Govern CONTINUARÀ aplicant la Llei Educativa Catalana.
La resta ÉS intoxicació.
Fa cinc anys de la sentència i les protestes: com hem arribat fins aquí és impossible d’entendre sense recordar la criminalització i el menyspreu que aquells dies el comandament de l’independentisme va dedicar al seu propi moviment.
Aquest periodisme del Graset, interessant i bonhomiós alhora, tan íntim, amb aquest humor lent i fi d'oncle culte i afable, aquesta manera d'entrevistar, sempre amb la pregunta justa i nova, amb el comentari tímidament excèntric. Cada nit embadalit.
A l’article sigüent hi explico que el fracàs de ‘Merlí: Sapere Aude’ té a veure, sobretot, amb els problemes de fons del país. Fa veure que la política no existeix i, per tant, la societat que emmarca la trama és una pura invenció.
Avui m’he adonat, de cop, que no recordo la veu de la tieta. He pensat que no la recordaré mai més perquè no la tinc gravada i he sentit físicament com se’m moria un bocí de cervell, i ara hi tinc un forat i me'n noto les dimensions i tot.
He escrit: «¿Quins incentius polítics tindràs, d’aquí a un temps, per a convèncer tothom que cal la independència d’un territori on dius que no hi ha cap conflicte i on la cultura castellana es pot fer majoritària sense problemes?»
Twitter: brillant, el jovent és lúcid, article magnífic, segueix així, bravo.
La meva xicota: la manta l’has de posar vertical perquè el teu cos és vertical, i no horitzontal, idiota.
Tot el que penso: és un problema que la Juliana sigui tan present a la CCMA i quasi l’única cara jove. Del sistema, no d’ella. La CCMA fot molts anys que és un niu de personalismes i un circuit de programes poc originals on tothom entrevista els mateixos de sempre.
Deixeu de fotre tuits parlant de partits que són una amenaça i que només tenen 503 vots a tot Catalunya, hòstia, que després tot seran laments i plors.
He escrit això: “El procés de redefinició que Esquerra va engegar quan s'oposà a investir Puigdemont és exactament el procés en què ara es troba la CUP: un procés de reconstrucció de la realitat”
És evident que la CUP no és responsable directa de la condemna al Marcel Vivet, però ho és d’haver investit Quim Torra i el seu govern lamentable, quan tenien la força (i jo penso que el deure) de blocar el parlament per impedir cap investidura que no fos la de Puigdemont.
L’altre dia el Graset va encadenar tres frases fetes per acomiadar el programa. “Ja som al cap del carrer, demà seguirem posant fil a l’agulla per mirar per on van els trets.” El meu consol de cada dia. Honor i glòria.
Sens dubte el gran problema de la Corpo és una tia que s'ho ha fet tot ella sola i que és l'única referent audiovisual en català que tenen els meus cosins petits.
Una amiga de la meva àvia li ha escrit per dir-li que vaig ser molt maco a TV3 i l’àvia li ha contestat «Gràcies, espero que no perdi el temps, crec que és millor que estudiï». Jo sí que no tinc sobirania.
Un grupo de amigos juegan en un viñedo que no ha sido cosechado a tiempo debido al confinamiento por el Coronavirus en la provincia de Girona el Sábado 13 de Julio de 2020.
El veí que fa tres mesos que cus la roba dels natius americans potser no ha fet mai un taller de perspectiva antiracista, però destrossar-li la feina a crits és o fanatisme o ganes d’adrenalina i d’atenció mal portades. Està lluny de voler fer aprendre res a ningú i fot peneta.
Dir que el problema de la defensa del català és que vagi massa lligada a la catalanitat és conseqüència de l’emmirallament absurd amb l’esquerra espanyola, que pot simular que no defensa el que defensa perquè sigui espanyola.
Hi ha un intent evident de desplaçar l’energia combativa de l’independentisme a la causa contra Felip VI justificant-ho amb la corrupció. Sobretot alimentat per ERC i Òmnium, que són els qui ara per ara tenen més capacitat de desplaçar-la.
Això és el projecte polític d'aquesta gent. La balcanització de Catalunya. Real vol dir assimilada, i ja està. Respondre-hi com si ells se n'haguessin d'avergonyir o com si fos una guilladura de l'Illa és el que ens ha dut fins aquí. Saben perfectament què diuen i per què.
🌹
@salvadorilla
:
Durant la visita als barris de Torre Baró i Ciutat Meridiana he trepitjat la Catalunya REAL.
És necessari estar a peu del carrer i TREBALLAR per:
✅Recuperar econòmicament el país.
✅La protecció de la salut.
✅Per garantir que NINGÚ queda endarrere.
#PSC
/❤️
Quan forceu aquest flirteig matusser amb la idea d’un independentisme estructuralment trumpista (com fan PSC i ICV) deu ser perquè soni com si ho digués una mena de Sanders maragallista, però recorda força més la incapacitat de la Hillary per detectar els efectes del seu cinisme.
Els de "pit i collons", els de "ells tp no són el 50%", els de "nyordos", els de l'antipolítica. Alguns dels quals proliferen en tertúlies d'aquí i d'allà i han fet irrespirable un moviment que era inclusiu, no identitari, de conquesta de drets i per a un sol poble.
@versiorac1
confirmo que el retorn del Coses Meves no és tan sols un desig meu sinó un autèntic clam popular. Toni, ja n’hi ha prou de silenciar el senyor Marcel·lí. Des que vau deixar de fer-lo, el país ha anat pel pedregar.
La vida passa de pressa. Un dia tens set anys i tornes del cole amb ganes de veure el Detectiu Conan i el dia següent en tens vint i tornes de la uni amb ganes de veure el Detectiu Conan.
La meva cosina de sis anys m’ha demanat que li llegís un conte i quan m’hi disposava ben cofoi veig que agafa paper i llapis i diu “però et posaré nota perquè ja m’he trobat molta gent que ho fa malament.”
Això del 50% és la trampa de sempre. El nostre dret no és decidir si ens en anem, és decidir d’anar-nos-en. No és que hàgim consensuat això i ara haguem de consensuar això altre. És que ens han ocupat per imposar-nos això i ens en desfem perquè viurem més lliures i millor.
PERFIL | Aragonès, un independentista con los pies en el suelo
El vicepresidente catalán intentará en estos meses tirar de pragmatismo y evitar broncas con JxCat
Volen redefinir la catalanitat com si fos una mena de condició administrativa a la qual atribuir cap mena de sentiment o de tradició o de contingut històric o lingüístic sigui extremista o estrafolari. És un programa social calculat, no una polèmica.
La frivolitat del Martínez sempre ha estat el seu recurs per dissimular amb piruetes pseudo-intel·lectuals impressiona-progres la col·laboració sistemàtica en una persecució cultural. Amaga tanta violència que sempre hi ha un moment que grinyola fins al patetisme.
En teníem dos que tranquil·lament es pujaven sobre un cotxe i amb un parell de consignes enviaven pacíficament la xavalada cap a casa. Però és que els vau condemnar a 9 anys de presó cada un.
Hi ha mascaretes que ja han agafat aquell descoloriment de les estelades emblanquides i esfilagarsades que a principis del 2017 ja anunciaven el desastre.
Sense la decisió del TSJC ja era igualment força incomprensible que les matèries troncals de la selectivitat es puguin fer en castellà, si la gràcia de la immersió és que s’imparteixen en català.
La Generalitat no és una màquina burocràtica i prou. Perquè els serveis jurídics acusin cal l’autorització del president o del conseller o d’un càrrec delegat. Del govern, vaja. I el govern necessita que el votin i que l’investeixin.
Escric: «L’estat decideix la violència a què els catalans creuen que s’exposen per fer la independència. Per això no estarem en igualtat de condicions ni tan sols en un referèndum acordat. Per això és un parany exigir-nos que presentem una majoria normal.»
L’àvia té Twitter. Contres: no se n’hi escapa ni una, em llegeix i em demana si abuso de la cervesa. Pros: comentem l’estampa. «L’Antoni Vidal només diu frivolitats; la Roqueta no calla mai, no deu fer res més en tot el dia; el teu amic Bru sembla que es drogui». I nar fent.
On s’és vist, instrumentalitzar la defensa del català en favor del projecte independentista. Què serà el següent? Instrumentalitzar la independència en favor de la supervivència lingüística? Instrumentalitzar la independència en favor de la independència?
Defensar la llengua catalana sovint s'instrumentalitza ideològicament en benefici del projecte independentista, però això no vol dir que no hi hagi castellanoparlants que siguin independentistes i que no utilitzin el català en el seu dia a dia sigui pel motiu que sigui.
Els espanyolistes que es maquillen de cosmopolites també ens volen fer creure que és racista i antiquat protegir la llengua perquè ells no hagin fer evident què triarien entre mort del català i retrocés del castellà, i ho explico aquí.
I si el nacionalisme català s’acaba escorant mai en la seva part més visceral i intolerant (i minoritària) també serà perquè ERC i l’EI, enlloc d’articular un discurs nacionalista inclusiu i desacomplexat, han bandejat el component nacional del procés per esgarrapar quatre vots.
YO NO HE AUTORIZADO a nadie a bautizar un concurso con el nombre que sigo usando hoy en día. No estoy de acuerdo con ello y no sois quien para hacerlo. El autor del nombre son Mis padres, ellos lo escribieron en el registro civil y NADIE puede usar un nombre sin permiso del autor
La gent és tan crítica i tan lúcida i n’està tan farta com vosaltres i hi va igualment i aguanta les porres igualment, llestos, que tota l’energia la foteu a la ploma.
Però no pot ser que la CUP faci permanentment com qui no vol la cosa i que no assumeixi mai en públic les conseqüències de les seves decisions estratègiques com si no tinguessin influència, especialment tenint en compte que han estat decisives.
Si seguiu condemnant la violència que no existeix, esteu condemnant els vostres fills a la violència que sí que existeix i que queda impune. Esteu deixant els vostres joves sols contra la barbàrie. Que no ho veieu?
Que l’1 d’octubre vam deixar de banda la meitat de catalans és un argument que fa molta gràcia perquè implica que cada dia de l’any ells ens deixen de banda a nosaltres.
Ho dic perquè no tan sols no hi ha (en general) ni rastre d'autocrítica, sinó que es fingeix un astorament total quan es diu que la CUP ha col·laborat en la renúncia, com si no haguéssim vist tots la mateixa pel·lícula, i a més hi reincideixen investint l'Aragonès. Doncs d'acord.
A canvi de què, ja em diràs. Poder dir durant un mes que el diàleg miraculós funcionava i que havíeu aconseguit blindar la immersió. Un mes van trigar a deixar-vos en evidència. Ara el que hauríeu de fer, a banda de demanar disculpes, és no mentir. Com a mínim.
Una amiga té d’estat ‘hips don't lie és objectivament la millor cançó de la història de la música’. Avui estic en disposició d’anunciar que li dono la raó.