No sóc independentista.
Penso que el Procés és una estafa.
Crec que hem arribat aquí per una suma d’irresponsabilitats.
Estic convençut que no ens en sortirem.
Però avui aniré a la manifestació. Perquè la sentència em sembla absolutament injusta. I avui va d’això.
La Polla, Kortatu i molts altres van tenir sort de fer lletres quan la democràcia espanyola era jove. Ara que és madura, sòlida i de qualitat els haurien enviat a la presó.
Si avui surten Messi i Mbappé en una roda de premsa conjunta anunciant que els seus equips no juguen la final fins que s'alliberi el seu company Amir Nasr-Azadani potser evitarien la seva execució. Fem-ho possible. Fem un món millor. Per un futbol decent.
Sembla que, després de dues setmanes, he superat la COVID. La primera va ser dura. La segona, molt més. Dues visites a l'hospital. Ara, espero que demà em donin l'alta (aquesta ha estat la primera baixa en 36 anys de vida laboral) i, a poc a poc, anar recuperant forces. Vigileu!
El problema no és només que Rahola i Sala i Martín tinguin massa espai a la televisió pública. El problema és el tipus d’espai: se’ls presenta com oracles, com experts, com desideologitzats. I sense ningú que els porti la contrària. Amb ells, situem la normalitat molt a la dreta.
Crec que, al marge d’ideologies i al marge de simpaties o antipaties personals, l’espai partidista sense rèplica que té Pilar Rahola a un programa de màxima audiència és un indicador de mala qualitat democràtica. Fa mal a la televisió pública del nostre país.
Pares i mares que heu optat per una educació sense límits en la que prioritzeu la llibertat de les criatures per moure's i cridar segons els seus desitjos: res a dir, vosaltres sabreu. Això sí: fins que no sàpiguen quedar-se asseguts i sense cridar, no els porteu a restaurants.
Llegeixo que Valls es compara a Tarradellas: “des del 1939 que no tornava a Barcelona i ningú no el va acusar de no coneixer la ciutat”. Em pregunto com repartir la dosi de cinisme i d’ignorància d’aquesta afirmació.
Sóc molt de Nadal. Per això em dol especialment que per una presó injusta les famílies de Forcadell, Bassa, Junqueras, Rull, Turull, Sánchez, Cuixart, Romeva i Forn no la puguin celebrar com mereixen. Una pena gran. Tota la meva solidaritat.
Mai no he votat ni votaré Cs. Però o entenem de veritat que els seus dirigents i votants de Catalunya són tan catalans com nosaltres (votants i dirigents d’ERC, PSC, Pdecat, Comuns, CUP, etc) o no anem enlloc.
Si et maten a crits de "maricón" és un crim homòfob. Si et maten a crits de "moro" és un crim racista. I si dius que això és una conclusió precipitada és que ets homòfob i racista.
Vol Bilbao-Barcelona al costat de dos “executius” catalans pijos insoportables. Parlaven dels independentistes. Cada cinc parlaules, un “hijo de puta” i un “subnormal”. Si el vol dura una estona més, em converteixen en més indepe que la Rahola i el Baños junts.
Deixo Twitter sine die. He rebut amenaces vinculades a la meva empresa i a la meva feina. I, per mi, aquest és un límit. No tinc res a amagar. El meu principal client és fora de Catalunya i aquí he treballat per a administracions de tots els colors 👇
El que em sap greu és que Xavi haurà de deixar una democràcia exemplar i venir a viure a un lloc en el que la opressió i l'atac als drets humans són insoportables. Li costarà acostumar-se.
He estat molt crític amb l’independentisme. Crec que els seus dirigents han comès molts errors polítics. I, a vegades, aquestes crítiques m’han portat problemes. Però res d’això em farà canviar d’opinió: la presó que estan patint és, des del primer dia, una enorme injustícia.
"Voy a eliminar el impuesto de las grandes fortunas" diu Feijóo al Hormiguero. I el públic (entre els que no hi ha cap gran fortuna) aplaudeix. S'ha de ser burru.
Un dia hem de parlar dels amos de gossos que d’indignen amb tu perquè tens por del seu animal quan se’t llença a sobre. No has de tenir por, diuen. No fa res, només vol jugar.
La principal diferència entre el que està passant ara a les universitats i a la Gran Via i altres lluites d’estudiants és que la d’ara té el suport i la simpatia de gran part del Poder (govern, rectors). Les altres eren contra el Poder. No em sembla una diferència petita.
Entre el vigilant d’un parking de platja i el pijo de Barcelona que passa les vacances a l’Empordà (com faig jo) tinc molt clar qui és l’opressor i qui és l’oprimit.
Fernando Simón diu “me lo estudio” a una pregunta per la qual no té resposta completa i tot de gent l’ataca. Joel Joan fa brometa sobre les ganes que té d’anar dilluns (sic) als museus i tot de gent li riu la gracieta. Un petit resum del temps que ens ha tocat viure.
Aquesta excel·lent narració de Melero hauria de tenir dos efectes:
1. Absolució dels acusats.
2. Que els qui ens governaven la tardor de 2017 ens demanin perdó a tots els catalans i actuïn en conseqüència.
No tot està per fer.
Ni tot és possible.
Ni serem imparables encara que ens llevem d’hora.
Ni la lluita social i nacional són indestriables.
Ni Piqué és un superdotat intel·lectual.
Desfer mites falsos com a condició prèvia i necessària per a gairebé tot.
Mapa via
@sergipicazo
. I recordeu: la lluita de classes no existeix, la renda no determina el vot i -sobretot- això d’esquerra i dreta són conceptes passats de moda.
Convertir tot això en una guerra Catalunya-Espanya o aprofitar-ho per fer aflorar els nacionalismes més primaris és una greu irresponsabilitat. Especialment greu si ho fan els governants. No els hi passarà factura electoral. Ens passarà factura a tots.
La mateixa sensació que tenim ara quan recordem que no fa tant es fumava als hospitals o es conduïa sense cinturó, la tindrem d’aquí un temps quan recordem que s’anava en cotxe pels centres de les ciutats i que Rahola tenia un espai gairebé diari i sense rèplica a la TV pública.
Tres símptomes de la decadència que arriba amb l’edat:
1. Passar a ser més productiu al matí que a la nit
2. Tornar-te fredolic
3. Tenir desig (gairebé necessitat) de menjar una mica de xocolata entre hores.
Si el teu partit ha presidit el Govern de la Generalitat els últims onze anys (i trenta-quatre dels últims quaranta-un) no pots dir que falta personal sanitari com qui arriba a una casa nova i diu que hi falten mobles.
Sempre he defensat (i sovint m’ha portat problemes) la condició del PSC com a partit d’esquerres. Però he vist les imatges de Rubí i la seva alcaldessa socialista i són mostra del populisme més reaccionari.
El Barça: campió de Lliga, finalista de Copa, semifinalista de Champions, la Creu de Sant Jordi i tot allò.
L’Espanyol: una mínima possibilitat de classificació per la UEFA i tot allò altre.
Ells, deprimits. Nosaltres, il·lusionats i contents.
Qui sap viure millor?
#rcde
"Si t'hi esforces, pots aconseguir tot el que et proposis". Aquesta frase s'hauria de prohibir. Perquè és reaccionària, culpabilitzadora, injusta. I, sobretot, falsa.
Els turistes alemanys són un greu problema. No els hem d’acollir. No entenen la nostra cultura i per això ho fan. Massa permisivitat. No vull generalitzar, però...
És compatible pensar que al carrer hi ha gent violenta i policies actuant de manera violenta i poc professional? Jo miro les imatges i veig les dues coses. Però miro les opinions a Tw i semblen dues opcions incompatibles.
No estic d’acord amb la retirada de la medalla de la Ciutat a Barrera. No ho estic en general tampoc amb aquest tipus de mesura S’haurien de reservar per casos molt excepcionals (pe: Franco). Podem estar donant i traient medalles cada mandat. Absurd.
He vist senyors vestits de bombers (no sé si n’eren) enfrontant-se amb actitud amenaçadora a unes noies que donaven suport a Colau. Si fossin bombers, poden anar amb l’uniforme a manifestacions com aquesta? Pregunta legal i deontològica.
El to agre de Rivera contra TV3 i les seves mentides protegeix la televisió pública catalana de qualsevol crítica intel·ligent. Et fa triar entre les seves paraules i la professionalitat, per exemple, de Lídia Heredia. I no hi ha color.
#L
ídiaHeredia.
Sóc al llistat de signants de
#somel80
. Compartint manifest amb persones amb les que discrepo molt. Però si volem (re)construir i (re)cosir cal trobar espais d’acord i debat des del mínim comú múltiple.
Un dels problemes actuals del país és el protagonisme del discurs de Rahola a TV3. Amb un format en el que ningú li pot portar la contrària. Ho considero molt greu. No ajuda a cap conciliació. Ni a arribar enlloc.
Veig que fan el debat de candidats a la presidència del Barça per TV3 i per Esports3. Estic indignat. No puc entendre que no ho facin, també, pel 3/24 i pel Canal 33. On anirem a parar.
Tinc amics que arran del virus han deixat Twitter i m’ho recomanen molt. Potser tenen raó. Perquè les bestieses carregades d’odi que estem llegint (en alguns casos escrites per persones a qui respectava) superen les pitjors expectatives.
Serrat comença una gira mundial amb un ple a Nova York on, com sempre, hi canta cançons en català. Carla Simón guanya l'Os de Berlín amb una pel·lícula en català i s'estrena líder de taquilla. I sembla que no fan prou per la cultura catalana. Quins referents volem?
La suma de Procés, COVID19 i Twitter han deixat un ambient irrespirable. Bàndols irreconciliables, lectures simples de problemes complexos, paraules d’odi. Hauríem de reconstruir la comunitat de diàleg. Des de l’autocrítica personal i col·lectiva.
No li tinc cap simpatia a l’exèrcit. Però, si és necessari, em sembla bé que desinfectin el que calgui. El que em sembla grotesc és aquest “orgull” gracienc exclamant-se que “l’exèrcit espanyol ha entrat a GRÀCIA”. Com si fos Terra Sagrada.
Ja sóc a casa. He fet Marina-Pare Claret fins a Marina-Aragó. Les banderes i l’attrezzo, indepes. Els crits majoritaris, “llibertat”. Suposo que gran majoria independentista. Cap incomoditat. El 10/7/10 em vaig sentir expulsat. Avui, no.
Acabo de sentir unes senyores per Jaume I dient: "mira,,aquest és el que es baralla amb la Rahola". He trigat una bona estona fins saber a qui es referien. Tants anys de feina i estudi per acabar així. Trista vida.
Lloc: Gasolinera de Barcelona.
Dia: 30 de novembre
Hora: 12:30
“-¿Quieren ayuda?
-No, no. Gracias.
-¿Ya saben cómo funciona?
-Sí, gracias.
-Pues están intentando hinchar las ruedas con la manguera del agua...”
Un jugador de l’Espanyol mai no s’atreviria a ofendre els culers com fa Piqué amb els pericos. Perquè l’entorn mediàtic i social català en lloc de riure-li les gràcies el crucificaria. El seu poder és aquest, no el dels diners. Ell ho sap i se n’aprofita.
Les queixes de Torra i de Díaz Ayuso contra la gestió de la pandèmia per part del govern espanyol confirmen la famosa sentència de Pla: el més semblant a un espanyol de dretes és un català de dretes.
1. Diré el que em sembli.
2. Vila-Matas és escriptor i és català. Per tant, és escriptor català. Una altra cosa és que pertanyi a la literatura catalana, cosa que òbviament no.
3. El castellà no és un idioma aliè. Per a molts catalans és la seva llengua. I tots la parlem.
L’
@AlexHinojo
és una de les persones que més i millor ha treballat per la cultura a Catalunya en els últims anys. Que molts l’hagin conegut per la brometa de la torradora és grotesc. Especialment quan el que diu està ple de sentit. El ridícul el fan els qui se’n riuen.
La qüestió és que ni són lluites compartides, ni ens estimem molt, ni era la revolta dels somriures. Això sí, podem seguir fent com si les coses no fossin com són.
Proposta per ajudar la cultura: ni una invitació. QUE PAGUI TOTHOM (autoritats, funcionaris, professionals, col·legues, amics). Per compromís, per contribuir a la recuperació i per compensar els aforaments limitats.
Avui fa dos anys em van operar a cor obert. I aquí estic. Hem de celebrar la vida, preocupar-nos -només o sobretot- per les coses importants, estimar molt i defensar i reivindicar la sanitat pública.
Arran dels meus elogis a Rosa Maria Sardá he rebut alguna resposta sorprenent. Espero no trobar-me’ls pel carrer: em fan por. A més a més de blocar-los (ho faig sovint) els he denunciat a Twitter (no ho faig mai).
Anguita ens tractava d’adults. Això permetia estar-hi d’acord o no. Enyoro polítics que ens tractin així. Massa discursos buits. Massa adhesions. La crítica racional només és possible si els discursos són racionals. DEP.
M'han dit de tot (insults de tota mena), m'han desitjat la mort. No diré que no m'afecti gens però ho porto prou bé. He hagut de blocar -en 24 hores- centenars de persones. Tinc claríssim que només representen una part no majoritària de l'independentisme. Però quina por.
No cal, Albano. No conec ningú -literalment ningú- que et doni ni la més mínima credibilitat. I conec persones molt diverses. Estàs al servei de qui estàs. I amb massa ressentiment.
Un dia que tingui temps per dedicar a la ferralla explicaré com ICV va fer valer que tenia quota de TV a les eleccions per pressionar
@AdaColau
a acceptar ficar els seus a les diferents candidatures.
El superdotat. Mentre Hisenda li reclama diners a la seva dona ell presumeix de fortuna. I el millor de tot: els seus pobres seguidors li riuen la gràcia. Ser ric a través de la riquesa del teu ídol.
"Dues errades del Celta". Aquests titular no és fruit de la mala intenció. És molt pitjor: és una mirada. Una mirada en la que l'Espanyol no és dels "nostres".
Potser sona antic. Però jo sóc d’esquerres perquè crec en la igualtat. I això significa bàsicament una millor redistribució de la riquesa. La resta de lluites em semblen secundàries. I perfectament compartibles amb la dreta.
Fa quaranta anys que estic polititzat. Mai he estat de cap partit. Sempre he votat la, per mi, opció menys dolenta de cada moment entenent que cap partit et representa al 100%. Però cada cop em sento més orfe. Gens antipolític. Però cada cop més lluny de tots. Sóc jo o són ells?
No ens equivoquem. Que l'afició del Girona ens cridi "A Segona" no té cap importància. Són quatre gats que han passat tota la seva vida entre Segona i Tercera i seguint un altre equip. Que gaudeixin del moment. El problema important som nosaltres, que ens n'anem a Segona
#rcde
La meva crush (avant la lettre i abans de descobrir la Binoche) havia estat la Victoria Abril. I el de la meva dona el Miguel Bosé. Trobo que teníem bon ull.
La mort no converteix ningú en bo. Però la mort d'algú retrata la maldat i la mediocritat de qui, podent callar, se sent cridat a insultar la persona desapareguda. Si, a més a més, els motius del menyspreu tenen relació amb la identitat nacional, són mostra del pitjor fanatisme.
He parlat amb uns amics que viuen a l’Empordà. I em diuen que molts barcelonins han pujat a les seves segones residències. La civilització consisteix en acabar el meu tuit aquí.
Anar a la sanitat pública i rebre un tracte exemplar per part de tots els professionals amb els que et relaciones és un dels moments màgics en els que lo íntim i lo polític entren en comunió.
Tenir majoria al Parlament et permet formar govern i aprovar lleis. Però no t'hauria de permetre fer actes com el d'avui, només dirigits al 50% dels votants. Per respecte a la Institució i al conjunt de la ciutadania. El discurs de Partal com a mostra d'aquesta falta de respecte.
He llegit tuits de gent dient que els absents del 17A seran Forn i Trapero. S’ha de ser curt i/o mala persona per pensar en ells dos com ELS ABSENTS d’aquell dia.