Doctor en Ciències de la Comunicació. Periodista i músic. Escric sobre conflictes polítics, memòria de l'antifranquisme, música i tot allò que m'inspiri.
Un 12 d'octubre de 1972, avui fa cinquanta anys...
El mossèn de Torredembarra em va demanar si podia tocar l'himne nacional a l'harmònium, a l'elevació de l'ofici de la patrona de la Guardia Civil, la mare de Déu del Pilar.
No vaig tornar a tocar a la parròquia de la Torre fins que va canviar el mossèn, es va reconstruir l'orgue barroc i vaig ser organista de les misses vespertines de l'estiu durant vint-i-cinc-anys.
En acabar la missa, el mossèn, suat i tremolós, em va renyar: "Però què has fet?!". Li vaig respondre tranquil·lament: "He fet el què em va demanar, tocar l'himne nacional".
No hi ha presos polítics. No hi ha exiliats. No hi ha càrregues policials. No hi ha censura. No hi ha pèrdua capacitat adquisitiva pensions.
No hi ha dret.
Suggereixo a la Generalitat Valenciana una gran campanya de desgreuge al valencià: edicions acurades de Fuster i Estellés, remasterització digital de la discografia d'Ovidi, rehabilitació de Vicent Torrent, concert homenatge a Raimon a Mestalla, incentius a l'ús de la llengua...
Dreta democràtica és la que el divendres sant de fa 20 anys va acordar amb l'IRA la pau d'Irlanda, admet l'autodeterminació d'Escòcia, i la primera ministra parla de "les 4 nacions del Regne Unit". A la II Guerra mundial, van lluitar contra els nazis.
Van sortint els nomenaments del Govern i es confirma la tendència: la política és l'única disciplina que permet tenir una responsabilitat alta sobre un tema sense tenir-ne ni punyetera idea.
Li vaig dir que sí, que no hi hauria cap problema, i l'home, que no les tenia totes, es va sorprendre perquè sabia més o menys que jo militava al PSUC a la clandestinitat, i havíem discutit. Era un perfecte carca.
Per si cal background, el mestre del Boss va ser Pete Seeger -li va dedicar l'àlbum magistral Whe shall overcome/The Seeger Session-. Pete Seeger era amic de Raimon i Xesco Boix, amb informació molt precisa sobre Catalunya.
Jo detestava la politització de les creences que perpetrava el nacionalcatolicisme, i encara més al moment sublim de l'eucaristia. Però li vaig dir que sí. I...
Tal dia com avui de 1952, va néixer Manuel Cuyàs i Gibert, que va fer gran el periodisme català perquè dominava l'ofici i la llengua. I també perquè era una elegant i bellíssima persona.
Atès que per anar de Torredembarra a Barcelona en tren esmercen un parell d'hores llargues, podrien recuperar antics vagons de fusta i màquines de vapor. Seria més bonic.
Helios Babiano, Jordi Carbonell, Vicente Cazcarra, Tomasa Cuevas, Jordi Dagà, López Raimundo, Pep Martínez, Miguel Núñez, Sebastià Piera, Jordi Pujol, Vázquez Montalbán...
Milers de víctimes de maltractaments i tortura que van lluitar per la democràcia no es mereixen això.
El secretari d’estat de seguretat, Rafael Perez, assegura que la prefactura de Via Laietana ha estat “un símbol de servei públic des del que diverses generacions de policies han contribuït a enfortir la democràcia a Espanya”.
Passar de no tenir ni idea de sanitat a ser ministre i haver de gestionar la crisi d'una epidèmia mundial. La política hauria de limitar tanta incompetència d'alta responsabilitat.
El periodisme s'en va a la merda: cada cop més, les notícies no són els fets sinó la seva interpretació. La partió entre informació i opinió es transgredeix sistemàticament.
Constato -res de nou- que els grans perdedors són incapaços de fer autocrítica. No diuen res de mala gestió, candidats ineptes, autodestrucció ideològica, pactes que no s'entenen, supèrbia de les majories, distància dels electors, comunicació nefasta...
Després d'un cert treball de camp amb les retransmissions del JJ. OO., encoratjo els estudiants de doctorat en polítiques, sociologia, comunicació..., a fer una tesi sobre el no nacionalisme tan proclamat a Espanya.
Medalla d'Honor del Parlament a títol pòstum a Núria Feliu i Pau Riba. I per què no els vàreu distingir en vida? Els mèrits no són haver mort sinó el seu art, que ja hi era i ni l'ensumàreu.
Diu Casado que a les Balears no es parla el català. Ara li toca dir que els diomes d'aquests senyors són l'argentí, el peruà, l'antillà, el colombià, el guatemalenc i el xilè.
Pareu tots plegats, a un i altre costat de la plaça de Sant Jaume, de fer passar la història per les vostres sigles, i espereu si de cas que les vostres sigles passin per la història.
Insistir que l'entrevista Otegi és legítima per la legalitat del seu partit és una defensa a la baixa. Al periodisme no ha de manar la legalitat sinó l'interès informatiu. Hi ha molta notícia fora de la llei. Ara i aquí i a la història universal.
Descansa en pau, mestre Cuyàs!
Aquesta cançó que li agradava tant, que sona a un film de la seva admirada Audrey Hepburn. Record emocionat de quan me la va cantar.
Breu curset per a polítics:
1.- Aprendre a callar.
2.- Aprendre a escoltar.
3.- Fer de tant en tant una autocrítica que faci fiables les crítiques.
4.- Per optar a matrícula, saber fer un discurs sense llegir.
5.- Per optar a premi extraordinari, llegir Aristòtil.
Uns es van carregar Serrat. Uns altres, Raimon. Ara li toca a Llach. Quina merda de país escarransit i provincià volen? Tres grandíssims artistes, nivell gran cançó popular mundial!
Estas elecciones no van del futuro de ningún político, van de que tu vida sea mejor.
En
@Sumar
tenemos ideas, propuestas claras, esperanza y un gran equipo para hacerlo posible. ¡Vamos! 🙌🏼🩷
M'empesco que si l'Anna Gabriel s'hagués presentat amb en Boye d'advocat, la colla pessigolla menjaria crispetes i li anotaria una gran victòria sobre Llarena.
Vaig fer la recerca del doctorat sobre el terrorisme, remenant publicacions d'arreu i testimonis. És un tema delicat i complex, sempre amb víctimes i dolor. Veig que el twitter el fa "senzill" i el banalitza. Concloc que, en aquest territori, després d'una única piulada, callaré.
Companys d'
@EPCatalunya
i
@LaRepublicaCat
, l'entrevista amb el president Pujol, en la qual parlava de la tortura, publicada al
@sapienscat
, la vaig fer i signar jo. Respecteu la feina.
Batista recorda que Josu Ternera va tenir permisos penitenciaris per exercir com a diputat, mentre ara els deneguen a
@junqueras
@quimforn
i
@jordialapreso
, homes de pau.
Veig la zona convergent, postconvergent i jonoheestatmaiconvergent molt indignada per les subvencions del Govern al Grup Godó. Als mandats de CiU la proporció encara era més alta.
La desestabilització del govern de Salvador Allende, amb logística de la CIA, va ser l'aturada dels camioners o "paro de los patrones", paralitzant els subministraments i generant alarma social. Octubre, 1972. Història.
M'estic empoderant per gestionar la resiliència en la distopia d'un torpede a la línia de flotació del tsunami per implementar la nova normalitat dels algoritmes que agenden el metavers.
La Cançó va ser un importantíssim moviment de lluita per les llibertats polítiques i nacionals. Per això la dictadura va ser implacable.
El meu article al
@diariARA
de la sèrie "Memòria de la resistència antifranquista".
Demà escric al
@diariARA
sobre la sèrie "La línea invisible". El policia encarregat de perseguir aquella ETA portava a la butxaca un vademècum amb les fitxes dels 30 militants que buscava. Quan van matar Etxebarrieta, va anotar-hi un impactant "MUERTO".
"La progenitor gestant", Màxim Gorki.
"En el nom del progenitor no gestant", Jim Sheridan.
"Progenitor gestant coratge i els seus fills i filles", Bertolt Brecht.
"Cançó de la progenitor gestant", Raimon.
A la memòria inversa de Billy the Kid, el Gobierno de España podria investigar, amb honestedat i justícia garantista, les denúncies de tortura fetes en democràcia.
Des que el règim franquista va convertir l’edifici en seu de la Brigada Político-Social, la comissaria de
#ViaLaietana
va ser sinònim de repressió policial i tortures.
@antonibatistav
recull alguns dels testimonis més escruixidors al SÀPIENS de desembre 👉
La política està tan tancada en ella mateixa, que no veu que a Tarragona una fuita tòxica perillosa ha matat un treballador i n'ha ferit greu un altre.
Roda de premsa sense preguntes, roda de premsa sense periodistes.
Que envïin un correu o un tall de veu i imatge.
Acabaríem aviat amb aquesta aberració que fa el periodisme còmplice de la propaganda.
Per completar el tuit sobre Seeger i Bruce Springsteen, la meva memòria personal de la setmana inoblidable que vaig passar amb en Pete. Al
@diariARA
, setembre 2022.
#SpringsteenBarcelona2023
#PeteSeeger
.
El discurs de Carmena. L'honestedat generosa de Sabater. L'amical saber guanyar i saber perdre de Ricomà i Ballesteros. Quim Forn de cap a peus... Segur que força més.
I quanta, quanta tristesa.
La dreta ultradreta carregant-se el català al País Valencià i les Illes, la memòria històrica, les conquestes del col.lectiu LGTBIQ+... I visca l'abstenció nostrada!
#4notesNadal
A partir de demà passat, i fins el dia de reis, penjaré cada dia cap a les vuit alguns compassos de temes nadalencs. Versions meves per a piano del repertori tradicional, i segons les partitures, alguna peça clàssica.
Bones festes.
Ha mort Carles Santos. Músic, artista, innovador, provocador. Lluitador antifranquista, pres polític, autor de la música de l'himne de l'Assemblea de Catalunya.
Que te vote Chapote, Puigdemont a prisión, la cabra triomfant, los corrillos, el besamanos... Una pàtria ben tronada. Haurien de llogar un bon assessor d'imatge per l'any vinent.
#4notes
"El noi de la mare". Tradicional catalana en Mi bemoll major, segons les "40 Cançons Populars Catalanes" de l'Avenç (Barcelona, 1909).
Bon Nadal, amigues i amics del barri global de Twitter.