Colla d'imbècils que estàveu prenent alguna cosa a la porta d'un bar a Plaça Osca i quan he passat heu fet apostes de si soc brasilera i de la talla de les meves tetes. Per si em llegiu només us vull dir que foteu força pena i esgarrifances.
M'ha trucat la infermera per dir-me que demà m'ingressen a les 7h perquè em sedaran. I dins de la por i angoixa és l'únic que m'ha fet il·lusió. Perquè és quan dormo que puc tenir una vida paral·lela, sense inseguretats i impotència.
Sempre m'ha fet pànic formar part del col·lectiu de parelles que s'asseuen a prendre alguna cosa i tots dos miren el mòbil. I així estem, el final està a prop.
Netejant les fulles de la piscina m'he entrebancat. He caigut vestida a l'aigua gelada, amb la mala sort que el pal del recollidor ha donat un cop al roser i han caigut cinc-cents trenta-quatre milions de pètals a l'aigua.
La meva reflexió avui és que sort que els que m'estimen posen seny. Perquè jo encara no en tinc i avui traspasso la barrera dels 40. Crec que faig tard. Jajaja
Un xaval que podria ser el meu fill, m'ha dit que li encanto. Li he dit que tinc parella, la seva resposta: Surt i compara, no hi ha res millor que jo.
He estat a punt d'asseure'l sobre les meves cames i alletar-lo una miqueta davant dels seus amics.
La meva parella diu que no sé cuinar, i que només escalfo coses.
Ahir em va fer una truita de patates destruïda i cremada per dinar i un turbot esquarterat per sopar. 😌
Massa dies angoixants i amb plor contingut. He decidit anar a passejar amb el cadell sota pluja per aïllar-nos, uns minuts, d'aquesta puta merda de món.
He anat a tirar les escombraries i no he agafat la clau de la porta d'entrada. He hagut de saltar pel jardí del veí que amablement m'ha posat una escala, quan he accedit al nostre jardí el gos m'ha mossegat el vestit mentre escalava i he caigut.
Enga neteja selectiva: a tots i totes els i les que us rieu i alegreu del suïcidi d'una persona amb una malaltia mental, no sabeu que és l'empatia i no heu patit mai oi?
Tant de bo els derroters de la vida no us portin mai per aquests camins, ni a cap familiar o amistat de debò.
M'acaben de preguntar si estic embarassada, la meva resposta ha estat: NO, tinc panxa. En un altre moment m'hagués afectat, ara ja passo perquè em sento bonica igualment.
Avui hauria de ser un dia trist, però estic sorpresa de la meva capacitat d'afrontar les coses, com em sobreposo als mals moments i la cosa valenta que sóc en determinats moments. Tot i això, una puta abraçada molt forteta i apretadeta nostaria pas mal.
Faig una petició popular perquè els restaurants o persones que diuen saber fer espaguetis a la carbonara, i et serveixen una piscina de crema de llet crua sense més i bacon flotant, ho deixin estar d'una vegada per l'amortdedeut.
Durant una baralla amb el cadell perquè no li dóna la gana de fer-me cas i abrigar-se una mica, se li ha cagat un colom a sobre mentre em contestava de males maneres. Jajaja.
Tercera persona que em diu aquesta setmana que tinc una brillantor especial i que estic molt guapa. O la penya està cega, va cega o dissimulo massa bé que estic morta per dins.
Estic al soterrani de radiologia de la Tecknon i es veu que els senyorets o les senyoretes de casa bona, ara tampoc es dutxen. Feu el favort, em vull morir.
@EstherHurtos
És el millor invent del món, jo estic estalviant per posar-ne a casa. Als països musulmans és molt habitual. Serveix per netejar amb aigua neta a pressió els baixos. Fa gustirrilín a tope i és molt higiènic.
Un pare de l'escola m'ha dit que li encanta la meva personalitat i paral·lelament una mare m'ha dit que hauria d'afluixar I intentar ser qui no sóc. What the fuck man?
Una de les poques coses que m'agrada de matinar és sortir a fer el cafè a la terrassa, quan encara dormiu i es conserva una mica de silenci a la ciutat.
Quaranta graus a l'aula, sol directe tot el matí, cap corrent d'aire, vint-i-cinc pre adolescents hormonant i la mestra. No podrien haver previst una partida de ventiladors? I estic segura que a les oficines del Departament tenen aire condicionat.
Li he dit a la meva parella que per sopar li faré coliflor amb beixamel gratinada, en símbol d'agraïment per cuidar-me. I m'ha dit que és l'únic que faig bé a part de llepar-se-la.
He preguntat a una amiga recent parida que si necessita que li porti bolquers o alguna cosa útil. La seva resposta: un croissant ben farcit de xocolata per mi.
Uala, estic gaudint llepant un kojack fiesta de tota la vida, mirant la llunota, recordant quan el meu avi me'l feia aparèixer de darrere l'orella, per art de màgia. I per un moment, m'he oblidat de tot i he gaudit com una marreca.
No suporto a la gent que diu tot estarà bé. Trobo que no és cert, tot no està bé i si alguna cosa està bé, pot deixar d'estar-ho en qualsevol moment i de la forma més inesperada.
Em podeu seguir per més desmantellaments de palmadetes d'autoengany a l'esquena.
M'he llevat molt aviat gràcies al fucking rellotge biològic. I com la venjança se serveix en plat fred m'he posat a practicar amb el piano. En senyal d'agraïment al meu veí, que tots els festius que canta com una gasela afònica a les 6 del matí.