La repressió de l’1-O és un fet provat i tangible. Identificable amb noms i cognoms de persones de totes les edats afectades. El PSC si vol ser alguna cosa a la política catalana, i més li valdria, hauria d’esmenar Josep Borrell.
A l’Oriol Junqueras, a en Joaquim Forn, a en Jordi Sánchez i a en Jordi Cuixart una abraçada molt càlida, i un desig que és un clam: us volem a casa. Cada minut de cada dia és una injustícia, avui la injustícia val per dos.
Conec bé tots els presos i preses. Uns més que altres. Amb alguns hi ha sintonia personal i una certa discrepància política. Avui i cada dia els abraçaria totes i tots. Sé que el seu lloc és a casa. Admiro la seva enteresa; em costa saber què s’ha de fer. Condemnem la injustícia.
Pedro Sánchez atribuye unilateralmente al independentismo el atropello al Estatut i la fractura de la sociedad catalana. Error de bulto, percepción equivocada: los primeros atropelladores y fracturadores son otros, y Sánchez los tiene más cerca.
Em sembla que un Estat amb els poders ben posats ja hauria començat les accions necessàries per inhabilitar la JEC per flagrant contradicció amb la doctrina del TJUE pel que fa la condició de diputat d’Oriol Junqueras.
Ahir morí Jordi Nadal Oller (Cassà de la Selva, 16/3/1929-Barcelona, 8/12/2020). Historiador i mestre d’historiadors. Deixeble de Jaume Vicens Vives. Sense les seves aportacions no es podria entendre ni la història de la població (Catalunya i Espanya) ni la revolució industrial.
Arribarà un dia que un jutge farà ingressar en presó preventiva un altre jutge pel fet de mantenir fets, actituds i pensament reaccionaris i potser feixistes.
Costa molt d’entendre la tossuderia de mantenir tancada intermitentment la restauració. No s’entén que es mantingui tancat de les 10,30 a les 13. Potser encara té sentit restringir els sopars, però impedir la continuitat des de les sis del matí fins les cinc de la tarda no en té.
"Quan a Odessa i Moscou sonen els canons de bronze, l'arròs que hui està a nou demà estarà a onze". Dita valenciana del segle XIX. Recordada pel prof. Jordi Nadal en classe d'Història Econòmica, a 1er d'Econòmiques, 67-68. Universitat de València. M’arriba per amics i familiars
L’enorme lliçó d’humanitat que estem vivint aquests dies no l’esborra la plètora de fanàtics, histèrics,hooligans, dogmàtics, fonamentalistes, que contamina cada dia l’espai virtual. Cada fanàtic a les xarxes és un petit dictador en potència.
Quan l’Aute va fer la mili a Girona l’Antoni Vares li va deixar el seu estudi enganxat a la muralla, al costat del portal de Sant Cristòfol, on pogués pintar. En alguns murs de les casernes hi va deixar art efímer. Potser algun racó del Parc del Migdia podria portar el seu nom.
Si hi havia algun dubte sobre les causes de la presó preventiva dels sobiranistes detinguts el jutge Llarena l’ha dissipat. Manté la presó preventiva pel manteniment i el risc de manteniment d’una ideologia.
Avui de matinada ha mort Núria Arnay Bosch, regidora de l’Ajuntament de Girona de 1983 a 1991. Directora de Treball. Una dona forta, valenta, elegant, compromesa i activa. Compartim la tristesa de tots i acompanyem la seva família en el dolor.
Des de tots els punts de vista Oriol Junqueras és menys perillós que el dimoni gros dels Pastorets que és un ciutadà molt honorable. L’encadenament de ridículs ens retorna a l’època de l’esperpent.
En els primers anys de la transició el llenguatge i les actituds dels advocats de La dreta recalcitrant i els crits vociferants davant el Suprem haguessin estat perseguits per la justícia que ara empresona catalanistes.
El dret el fan les societats.En una societat feudal preval el dret feudal. En una societat democràtica la democràcia fa el dret i no el dret la democràcia. Fa, desfà i refà adaptant el dret a cada moment històric. És subtil però el tema de l’imperi de la llei i les regles del joc
Viure de prop la troballa, veure la íntima satisfacció dels actors més directes, descobrir que una Catedral amaga sempre sorpreses és tot un regal de Nadal.
@CatedralGirona
Homenatge i reconeixement a l’empresari olotí Josep Serra. Sempre recordaré una trobada amb el Pt Maragall i empresaris. El President preguntava com anaven els negocis. Josep Serra respongué: tinc un negoci que mai no sé si sóc a dalt o a baix.
A què et dediques?: als ascensors.
Una notícia dolorosa: Mor als 66 anys Àlex Susanna.
Refinadament culte i afrancesat. Home de la cultura amb ambició i mirada oberta. Adolorit amb el país. Cosí i amic.
De disbarat en disbarat sempre hi ha un escenari pitjor.
Rebuig a la sentència, solidaritat i dolor compartit amb els presos i les seves famílies, un pensament especial per Carme Forcadell i Dolors Bassa. Reclamació de lideratge i proposta.
Emmanuel Macron no ha estat mai al coll de Banyuls. Si hi hagués estat entendria algunes coses que ara no enten i obriria el pas del coll immediatament.
Aquest vespre sigui quin sigui el resultat es posarà a prova la qualitat dels candidats. No oblidarem però que n’hi ha a la presó que no es podran expressar amb llibertat.
Tal dia com avui del 1979- Es constitueix el primer Ajuntament democràtic després de la dictadura franquista; Joaquim Nadal pren possessió del càrrec d'alcalde de
#Girona
@quimnadal
El retorn del Girona a primera divisió i l’ascens a l’ACB del bàsquet Girona marquen un moment esplendorós per la ciutat. Reconeixement als impulsos econòmics i esportius que ho han fet possible. Marc Gasol i Manchester City.
Avui a primera hora ens hem despertat amb una esgarrifança de dolor. La mort de Joan Culla ha sacsejat el món de la cultura, de la recerca, de les universitats, del periodisme, de la comunicació. Era previsible però la tristesa és profunda. Intel.lectual lúcid ha servit Catalunya
L’expiació, sense acarnissament,per l’obligada dimissió de l’alcalde socialista de Badalona exigia grandesa i generositat que no ha existit.
Les oportunitats perdudes són una càrrega feixuga.
Davant la proliferació de pintades a tota la ciutat de Girona i la incidència directa sobre el paisatge urbà i elements patrimonials caldria una acció decidida de l’Ajuntament amb voluntat exemplaritzant i pedagògica.
L’endemà de l’homenatge a Joan B Culla, un llibre de fa deu anys (2013). Principi i fi d’una recerca sobre ERC. Potser cap partit actiu té un llibre com aquest.
En la mort de Pilar Mundet un record emocionat. Va ser una bona alumna com recorden els seus mestres, va ser una bona professora com recorden els seus alumnes, va ser una bona alcaldessa de Tossa com recorden els convilatans, i va ser una bona amiga com recordem els amics.
No sé qui va treure les tanques. Entenc tots els arguments
@girona_cat
però voleu dir que les coses havien de tornar a aquesta situació? No seria millor treure les escales i deixar la columna neta? I de la bústia què?
Josep Fontana Lázaro, mestre d’historiadors, referent de l’ofici, especialista en la crisi de l’Antic Règim, en els problemes de la hisenda espanyola. Autor a Eumo d’una Història de Catalunya, autor d’obres monumentals sobre la societat contemporània i el capitalisme. Savi.
En un panorama de confusió total i tergiversació endèmica esquerres i dretes són conceptes que ja no volen dir res i que s’apliquen sense criteri a tort i a dret.
Un record emocionat de Modest Prats sis anys després. Amb veu de tro Prats predicava amb la mateixa passió els arguments de la llengua, del país i de la fe. La fe dels humils, dels modestos mai tan ben dit, de l’església dels pobres.
Toquen les sis a la Catedral. Els quarts són plens però les hores es perden esmorteïdes. Hi ha al carrer un silenci total. És un silenci plàcid però la densitat afegida recorda la sordidesa epidèmica que ens té enclaustrats.
Ahir a darrere hora de la tarda vaig rebre la tristíssima notícia de la mort de Josep M Terricabras. Amics de tota la vida amb tota la família el sotrac fou enorme. Catedràtic, fundador i director de la càtedra Ferrater Mora, membre de l’IEC, eurodiputat. Tota una vida de servei.
A dormir emprenyat amb el món. Amb uns perquè veuen gegants on hi ha molins i amb els altres perqué estan creant gegants on hi havia molins.
Mentre, el virus va fent. Els que reparteixen patents d’incompetència s’ho haurien de fer mirar. Tant n’hi ha per donar com per vendre.
La inauguració avui a Girona de la Casa Cacao dels germans Roca Fontané és una de les millors notícies dels darrers anys. Inversió intel.ligent al cor de la ciutat.
Ahir a la tarda va morir Jordi Casanovas Miró, home bo i savi, sensible i generós, conservador del MNAC i president de la Societat Catalana d’Estudis Hebraics. Quina tristesa.
Les pràctiques dels estudiants a les empreses tenen un futur incert. L’obligació de cotitzar a la seguretat social afegeix complexitat de gestió per la intermitència dels contractes. Caldria que avui el Consell de Ministres acordés una moratòria per tal de negociar solucions.
Quan es vol governar amb autoritat i s’ha perdut el crèdit és fàcil de caure en una pulsió autoritària símbol del fracàs i esca d’un major descrèdit. Amb exemples a l’escala local, nacional, estatal, europea i mundial.
Gabriel Ferraté i Pascual (Reus, 1932-Barcelona, 2024); vull subratllar la seva trajectòria acadèmica i el compromís amb el sistema català de Recerca i Universitats primer com a rector de la UPC i després com a rector fundador, inspirador i impulsor de la UOC. Un gran llegat.
4 de febrer de 1939. Fa 85 anys. Ocupació militar i final de la Guerra Civil a Girona. Un llibre amb els testimonis escrits de la devastació material, moral i política d’una ciutat i d’un país.
L’eficàcia dialèctica de les declaracions al TS em sembla d’una contundència demoledora. Però em commou més saber que compareixen serenament i amb gran dignitat i que no venen del carrer sinó de la presó. I mira que amb alguns hem discrepat i discrepem!
Ha mort en Joan Birba que fou treballador de l’Ajuntament de Girona i durant un temps secretari de l’alcaldia. Poca gent sap que va tenir un paper clau per mediació del seu pare en l’origen de “Girona m’enamora” de Ricard Viladesau. Viatjava en globus i podia tocar el cel.
Plou. S’ha aixecat un dia gris plom. Veig regalimar els ràfecs. Sento el ritme canviant del goteig a les teulades. Un dia per la intimitat i el confinament dins el confinament.
El calendari devora dies de manera inexorable. Pensem cada dia amb els que són a la presó i amb els que són a Brusel.les i no poden tornar. Us volem tots a casa.