No només he rebut insults, sinó que m'han bloquejat el compte de Twitter i m'han esborrat el tuit on explicava, amb sorpresa, que uns grans magatzems m'havien respost que no m'entenien perquè els havia escrit en català. Em tracten com si la que hagués actuat malament fos jo.
A ver: cuando digo que habría esperado alguna alusión a los presos políticos catalanes no era confiando en vuestra solidaridad hacia nosotros sino en vuestra voluntad de denunciar injusticias, aunque solo sea porque mañana os puede tocar a vosotros.
#Goya2018
Aquesta foto dels fills d'Oriol
@Junqueras
, esperant a l'estació per poder anar a veure el seu pare, fa una pena enorme. No entenc com pot dormir tranquil·la la gent que permet injustícies així.
M’ha caigut un joc de claus dins una claveguera de Barcelona. He trucat al 010 a un quart de vuit del vespre: han avisat el servei gratuït de recuperació d’objectes caiguts al clavegueram. A tres quarts m’han avisat que venien. A les vuit havia recuperat les claus. Encara flipo.
Això de la nena de 14 anys violada per cinc tios que no va poder donar el consentiment perquè estava inconscient (i, doncs, no se sap si ho hauria consentit) és el súmmum de la indecència judicial.
Silencio els comentaris al meu tuit sobre el maltractament lingüístic que vaig rebre ahir per part d'
@elcorteingles
perquè cada cop que algú em diu que no els hauria d'haver escrit en català se m'agreuja la mala llet. Anem enrere: fa uns anys no haurien gosat ser tan descarats.
Els monitors de caus i esplais que, com que no els deixen pernoctar per les restriccions pandèmiques, han optat per fer excursions cada dia amb la canalla però tornant cada vespre a dormir a casa mereixen un monument així de gros. I en diuen "campaments de primavera": 😍
Els polítics que no lamenten públicament que Junqueras, Forn i els Jordis continuïn a la presó són males persones. És així de simple i així de trist.
#llibertatpresospol
ítics
Quin és el càstig per als testimonis que menteixen sabent que hi ha en joc la presó de persones innocents? A part de la pròpia misèria moral, vull dir.
A la platja, una nena de sis o set anys recull plàstics del mar. La seva àvia crida:
–Vinga, que marxem.
–No puc marxar, no puc deixar la platja així.
–No passa res, 'nem.
-Sí que passa: una balena es va menjar trenta quilos de plàstic.
Sisplau, prenguem ja alguna mesura que permeti que els nens surtin al carrer. De la mà d'un adult, amb les pautes que calguin. Fa un mes que estan tancats, alguns en pisos molt petits i sense cap sortida exterior. És urgent que hi pensem.
Un home m'envia un missatge per dir-me que no puc parlar en nom de les que s'embarassen per diners en la gestació subrogada. Potser té raó. Només soc dona i he viscut quatre embarassos. Ell, en canvi, deu poder defensar els ventres de lloguer perquè té un pis llogat o jo què sé.
Demano ajut per fer un tràmit a un empleat d'una entitat bancària. Em respon que m'ho puc fer soleta a través de la banca on line. No entén que s'està cavant la tomba, demostrant que és prescindible fins i tot quan un client li demana ajut?
Dirigeixo un diari digital i m'he estressat com mai intentant fer un tràmit a través de la web de la Generalitat. És IMPOSSIBLE que la gent menys avesada als ordinadors se'n surti. Que si certificat digital, que si actualitzar l'Adobe, que si contrasenyes, que si. No puc més.
El nou gir inesperat en el guió de la pandèmia: s’ha aconseguit que la gent tingui més por de la vacuna que del virus. Gràcies a tots els qui ho han fet possible.
Avui, mentre nedava entre Calella i Llafranc, he pensat més que mai en el meu company d'escola
@raulromeva
, que aquest estiu no pot nedar al mar perquè li han arrabassat la llibertat.
@FreeRomeva
#Bra
çadesPerLaLlibertat
–Hola, le llamo de Naturgy. Nos gustaría saber por qué se ha dado de baja.
–He decidit canviar de companyia.
–¿Me lo dice en castellano? No la entiendo.
Que els nens estiguin mig any sense trepitjar les aules i que la reobertura d'escoles sigui simbòlica indica, crec, que com a societat ens estem creient a mitges que l'escola és un servei essencial. I no sé si hi ha res més important que l'educació dels adults del futur.
Està tan clar que pringaran les mares, quan els fills s'hagin de quedar a casa a passar la quarantena, que el retrocés en la igualtat encara no assolida pot ser mortal.
A Bèlgica han hagut de tancar la majoria de comerços però han decidit que llibreries i xocolateries són essencials i s'han de mantenir obertes. Llibres i xocolata. Crec que vull ser belga.
Els qui se senten ofesos perquè un artista com
@QuimMasferrer
defensa la llibertat dels presos polítics des d'un escenari m'ofenen a mi i a tothom que creu en la llibertat d'expressió. De fet, a part d'ofendre'm, em fan por.
Em pregunto si la calma amb què Amnistia Internacional fa veure que es llegeix la sentència contra els presos polítics és denunciable a Amnistia Internacional.
@amnistiaespana
@AmnistiaCAT
Amb la menopausa m’he engreixat deu quilos i he augmentat dues talles de pantalons. Estic renovant l’armari, i au. Però és bèstia haver d’aguantar tanta pressió estètica quan arriba un moment que t’engreixa el fet d’estar viva.
Quan truco als pares, posen l'altaveu i m'escolten tots dos alhora. Em diuen dues amigues que els seus fan el mateix. Que per molts anys puguem tenir els pares a l'altra banda.
Els meus pares no van poder anar a la universitat i jo hi vaig donar classes. El salt va ser possible gràcies a l'educació pública i a una generació de classe treballadora que va fer tots els sacrificis del món per aconseguir que els seus fills progressessin. Els ho devem tot.
"El càncer és una grandíssima puta merda", va escriure la fotògrafa
@OlatzVazquez
el passat mes de juliol. Avui l'Olatz s'ha mort. Tenia 27 anys. Sí, el càncer és una grandíssima puta merda. Així ho va retratar ella:
El meu fill petit estava vacunat de la varicel·la però va agafar la varicel·la. Li van sortir quatre vesícules mal comptades, amb prou feines li picaven. No va tenir febre ni malestar. Va deixar d'anar a l'escola per no encomanar la varicel·la a ningú.
Les vacunes són això.
Jo tenia vint anys, treballava com a redactora al diari Avui i l’aleshores cap de redacció, de 51 anys, em va fer un petó gens consentit que he recordat cada dia des que va esclatar el cas Rubiales. Han passat més de tres dècades però el record encara em fa fàstic.
Que si l'abric, que si no sap res de Mollerussa, que si és tan pija, que si. Ves que no vulguin desacreditar Elsa Artadi perquè és una dona que gosa treure el cap en un terreny majoritàriament masculí.
El més esgotador de ser mare és que els fills no dissimulen com ho fan amb qualsevol altra persona i descarreguen en tu la ràbia i l’angoixa i la pena que han acumulat durant el dia.
Tinc 50 anys i de tant en tant encara necessito que els meus pares m'escoltin i m'abracin i em consolin com quan era petita. Tinc 50 anys i tinc sort de tenir els pares vius, encara.
Jo el que no entendria és que algú fes un discurs públic a Catalunya sense fer referència a la injustícia flagrant que estan patint els presos polítics.
🏆⚽️ Desde que lo levantara nuestro Luis Suárez Miramontes...
🇪🇸🌟 Una futbolista española levanta de nuevo el
#BalondeOro
🤩👏 ¡Y ASÍ HA SIDO EL MOMENTO PARA LA HISTORIA!
Ara que ja sabem els resultats de les eleccions, convé recordar que la guàrdia civil ha inclòs les manis megapacífiques de les Diades en el delicte de rebel·lió. Les Diades. Delictives.
És tristíssim que a aquestes altures hàgim d'estar discutint com hem de tractar un partit feixista. És tristíssim que existeixi un partit feixista, que no s'hagi il·legalitzat, que tingui vots, tot plegat.