N’hi ha una que aquest matí ha trencat els dics i ha decidit desconfinar-se de la meva panxa: la vida esclatant en mig de la pandèmia. Benvinguda al món, filla! ❤️
Mon fill tria aquesta samarreta a una botiga. Sa germana de 3 anys li diu que és de nena.
Pensament intern: per més feina que fem, sempre en cal més.
Mon fill li contesta: "La roba no és de nens o nenes. Aquesta samarreta és de persona tranquil·la. Perquè les flors són calmades."
No us puc descriure el que sento, milers de persones arriben a l’aeroport. Definitivament hem despertar. Pell de gallina. I a l’aeroport la gent ha entrat a dins. Poble, som-hi! ❤️💪🏼
Netflix em pregunta en quin idioma m’agrada veure les pel•lícules. D’entre els més de 30 idiomes per triar, cap és el català. Som 10 milions de parlants en català, però les plataformes han decidit ignorar-nos.
M’AGRADA VEURE LES PELIS EN CATALÀ,
@NetflixES
, EN LA MEVA LLENGUA
Una amiga professora ha fet llegir un poema en català a classe i una alumna li ha dit que no el pensava llegir, que li estaven imposant l'idioma, que ella parla "español", perquè això és Espanya i és la llengua que hem de parlar. Aquest és el monstre que estan creant.
Tants detalls del mal causat a la jove violada, a les dones agredides, en general, i tan pocs detalls i dades dels maleïts violadors. És d’ells de qui necessitem saber-ho tot, per combatre’ls fins al final. A ella, li farem costat i serà una supervivent de la vostra barbàrie.
Després de caminar gairebé 2h per arribar a l’aeroport aquest migdia, ara que estic desfent el camí per tornar a casa a cuidar el petit em creuo amb riusdes de milers de persones que venen d’arreu. D’això va: fem torns i no ens aturem.
#Tsunamidemocratic
❤️
Estic mirant el documental La Sagrada Família, i us faig saber que he fet un gif d’aquest moment Ferrusola versus Pujol, i penso enviar-lo a tort i a dret 😂
Amb el meu fill mirem Dr.Slump en català. (Telegram Contingut en Català, connectat des del mòbil a la tv 🙄) Des que ho mirem s'expressa amb paraules noves apreses de la sèrie, com ara "ximpleta". Qui vulgui que negui la influència de la llengua de l'audiovisual en la canalla.
Sóc a urgències a un hospital de Girona per un atac de dolor causat per l’Endometriosi: molt mal d’ovaris. Resulta que no tenen urgències ginecològiques i no em poden fer una eco. La meitat de la població mundial té úter i ovaris, però aquests òrgans a urgències no els atenen. 😡
He hagut d'acomiadar fills que mai van arribar a ser, i ara em preparo per rebre una filla que ja em pensava que mai vindria. La vida i la mort, dues cares d'un mateix vertigen.
Quinze dies després de vacunar-me, sagnat a mig cicle (no m'havia passat mai). Estudieu els trastorns menstruals que milers de dones han tingut després de vacunar-se. I informeu que poden aparèixer. No ens silencieu. Són tan importants com la resta d'efectes secundaris.
Ara que ja heu tancat els teatres podeu procedir a tancar Zara, H&M, Corte Inglés, FNAC, etc... I els metros i autobusos. Així tot plegat serà més creïble i ens repartim la rabia entre totes i tots.
El fill malalt, a urgències pediàtriques, amb vòmits, deshidratat i amb taquicàrdia. La metgessa li parla en castellà i ell que no contesta perquè està ko, pobret, i la metgessa insisteix:
-Que no entiende el castellano? No va a la escuela? No es bilingue?
Enfadada és poc!
Cada vegada que miro el telenotícies em pregunto per què tants minuts d’esports i tan pocs de cultura. No és un atac a l’esport, és un reclam perquè la cultura tingui molta més presència als mitjans. Hi ha tant contingut cultural com esportiu.
M'agradaria que una de les conseqüències positives de la Covid fos la descentralització de Barcelona. Potenciar la vida a comarques, als micropobles, creant teixits laborals i culturals que permetin no dependre de la gran ciutat per viure i treballar en condicions.
Menstruants que es desmaien de dolor, que menstruen cada 15 dies, o que no menstruen, que ja no menstruaven i ara sí, regles molt més abundants i amb dolors invalidats durant tot el cicle, visites a urgències, ingressos... però poc, afecta poc. Tan poc com importa la nostra veu.
Mon fill, 5 anys “Te cuento un chiste? Tu culo está triste” Em diu que ho ha après a escola. Li dic: en català es diu acudit. Em contesta: si ho dic en català no fa riure. I jo:
“T’explico un acudit? Al teu cul hi tens un dit” Ha començat a riure. Enginy i voluntat ho podran tot.
Avui sortia de comptes. Avui s'acostava el moment de parir. És curiós com el dol tenyeix i marca els dies: des de gener, quan vas marxar, que penso en com hauria crescut la panxa que es va desinflar amb l'adéu. Vés amunt amor, i pesca la lluna. No hi seràs mai, però et penso ❤️.
Davant meu, a una botiga, una mare compra uns sostenidors per la seva filla de 8-10 anys. Uns sostenidors amb "rellenu" per donar més forma i volum. La NENA no té pits encara, està plana. I em vénen ganes de cridar: Free the boobs, Free the boobs!!! Prou sexualitzar els infants!
Cansada de fer peregrinatge de perruqueries i no topar amb un/a perruquer/a amb qui m’hi entengués, i cansada de pagar preu de “dona” pel mateix tall que els “homes”, he anat al barber. Descobriment! El paio s’ha posat Floïd a les mans i m’ha semblat sublim! Tallat 👌🏻i a preu 👌🏻
Si no convertim ben aviat la ràbia en lluita efectiva, acabarem devorats per la tristesa, tal com desitgen aquells qui mai respectaran els nostres anhels de llibertat. Les paraules, sempre, però ara, els fets són prioritaris. Això o acabarem dient: hauríem pogut ser lliures.
El meu pare ha deixat un comentari en català a
@Tripadvisor
sobre un restaurant d’Alinyà (Alt Urgell) i ha rebut un correu advertint-lo que la llengua catalana no és una llengua acceptada per opinar.
@llenguacat
Tenim drets lingüístics,
@Tripadvisor
i els esteu vulnerant.
Amb el tema d'Afganistan em sento desinformada, ignorant. Percebo l'horror i sento impotència. Però sobretot sento el pes de la certesa de saber que d'aquí a pocs dies n'haurem deixat de parlar, com passa sempre, però l'horror continuarà i la certesa d'habitar un món nefast també
Ahir, a mon fill, li vaig posar les cançons dels dibuixos que veia de petita al Super3: Capità Planeta, La penya del pollastre, Lucky Luke, Hattori, Fly… En adonar-se que cantaven en català em va demanar veure’n els dibuixos. Tristesa i indignació de no poder-li oferir veure’ls
Es protesta pacíficament i ens diuen terroristes.
Es fan fogueres i ens diuen terroristes.
Mentre siguem al bàndol que no és el seu, per a ells, serem uns terroristes. I ja manipularan el que calgui per cardar-te a la presó.
En la postveritat no fer res o fer foc, és el mateix.
He acompanyat a l'avieta a La Caixa perquè ha perdut molts diners per culpa d'un pla merdós que li van recomanar quan ella el que volia era posar-los en un compte d'estalvi. I encara hem d'aguantar prepotències en el to. Traiem la 💶d'allà i anem entenent que ens estan robant
Després de dies a l'hospital, el meu sogre ha vençut el virus i ja és a casa. Els veïns l'han rebut amb aplaudiments. Ens han enviat un vídeo i estic plorant de felicitat, però també de ràbia. Feliç per ell, però tristíssima per tots els que no podran viure aquesta victòria.
Un tret que em molesta de la nostra societat és el fet que ens imposen sempre mostrar-nos bé, forts, estupends, i que deixem tan poc espai a la tristesa i al dol. Hi ha processos que volen temps i llibertat per dir: no, no estic bé; m'estic recuperant i vaig al ritme que puc.
Per cert, com porteu els estudis dels efectes secundaris post vacuna als cicles menstruals? Som moltíssimes que els patim. I ja que no vau informar i continueu demanant que ens vacunem, estaria bé veure que ens escolteu i us ho preneu seriosament.
Havia de pagar zona blava, anava sola amb la nena al cotxet, bosses, i sense monedes per una màquina que no accepta targetes i ha aparegut un àngel i m’ha dit que ell marxava, havia pagat per més estona i em donava el seu tiquet 😍 Sols el poble salva al poble! Gràcies desconegut
Per què un infant que ha d’estar 7 dies sense escola per grup confinat, malgrat que doni negatiu durant els 7 dies no té dret ni a sortir a passejar amb mascareta? Us ho dic: perquè no són productius pel sistema. 2 anys després, els infants continuen amb drets manllevats.
Pot sonar molt místic, però poques coses m’han donat tan bons resultats com el fet de canviar enveja per admiració cap als altres. Hi ha moltes més virtuts per admirar en cada persona que per envejar. Cada dia em repeteixo això: sentir enveja m’enfonsa, sentir admiració m’omple.
1/6) Ahir em vaig acomiadar d’un fill/a que esperava (2n avortament), i en saber la mala notícia vaig sentir unes ganes terribles d’escriure. I vaig pensar en la
@paulaboneti
, la
@laclaudiacedo
, la
@gemmabrio
i en les seves obres. La dona és essencialment creadora 👇🏻
Un dia més sense tenir la programació audiovisual infantil/juvenil en català que mereixen els nostres infants, que salvi el futur de la nostra llengua. Res, només ho recordo.
@govern
@llenguacatalana
@tv3cat
Veig molta depressió, abatiment i desesperació al meu voltant per la falta de feina. Només vull dir que ningú es prengui la falta de feina com un fracàs personal, la culpa és del sistema. Sé que consola poc i ajuda poc pensar-ho, però no és culpa nostra. Ànims a tothom!
La cambrera xinesa es dirigeix a mi en castellà. Li demano comanda en català, i ella es passa al català i em meravella que el parla molt bé. Xerrem català durant tot l’àpat. A alguns això el fa explotar el cap de ràbia, a mi em fa feliç ajudar a algú a xerrar un nou idioma.
Conversa que tenen tres homes a la taula del costat: “Como saquen una estelada se la meto por el culo. Putos subnormales!. Si saca una estelada, yo saco la recortada.” Els 3 riuen.
A alguns, l’odi els fa riure. I així va el món, mancat d’empatia.
Merda els autònoms i merda les factures, especialment les digitals. Merda cobrar 3 mesos després de fer una feina. Merda haver de pagar IVA de factures que encara no has cobrat. Merda haver de pagar IVA sense dret a desgravar gairebé res. Merda, en general.
O ens plantem o ja podem acomiadar-nos de la llengua. Ferma defensora del català, veig com malgrat tots els esforços, el meu fill de cinc anys i infants de l'entorn ja s'han habituat a mig parlar en castellà. L'audiovisual en català és clau, i anem tardíssim.
Portar el fill a dormir a les 21h i resistir-se a aquella foscor i silenci de la cambra, mentre esperes que caigui rendit procurant no moure’t, i encertar el moment en què de debò s’ha adormit sense precipitar-te, ni caure adormit, és un art i alhora és com sobreviure a la mort
Parlem poc de l’esgotament anímic pandèmic, i una manera fàcil i viable de posar-hi mínima solució seria permetre que la gent pugui assistir a actes culturals fora de la comarca mostrant les entrades. La cultura sana. I qui va al teatre ho fa protegit i protegint. És urgent!
Dependenta: "Gràcies per parlar-me català. Fa sis anys que soc aquí, i el vull aprendre, però no puc perquè ningú em parla en català”.
I per motius com aquest és important que no canviem de llengua. Respectaran la nostra llengua només si nosaltres la respectem i la defensem.
Poder-se cuidar (dedicar hores i diners a l'estètica i l'esport) abans i després d'un embaràs és sobretot privilegi de classe. Vantar-se'n ens fa un trist favor a les dones.
3 semanas y dos días de posparto.💪🏽⚡️
Aquí no hay suerte ni milagros, hay mucha preparación antes y durante el embarazo.
Vida saludable, deporte, comida sana y meditación.
🙏🏽❤️
He anat a impartir una classe a adolescents de La Mina. Una de les noies, (quinze anys), em veu la panxa i em diu: “la meva germana va perdre 3 fills abans del que té ara.” Poc després una altra em diu: De quant estàs? Jo: De 5 mesos. I em demana: Quants n’has perdut? 👇🏻
Avui fa tres anys aquest ésser lluminós. Tres anys d’amor pregon. També avui, estaria de 38 setmanes d’embaràs, però la llum del petit que duia a dins, es va apagar. Així és la vida, plena de llums i de foscors, i malgrat tot quina potència, la vida, coi. 🎉Felicitats, fill! ❤️
A casa ens hem passat a les garrafes de vidre. Nosaltres les comprem a una botiga del poble que permet retornar l'envàs. Diferents persones m'han demanat on en poden comprar. M'ajudeu a fer llista de botigues/empreses i els seus punts de venda? Gràcies
9.404.256€ per les malalties minoritàries, visca! La investigació és la clau pel coneixement de les malalties, per això demanem una Marató de TV3 per l’Endometriosi (unes 250.000 dones la patim a Catalunya) Ens ajudes a aconseguir-ho? La necessitem!
#VolemMarat
óTV3Endometriosi
Em demanava sovint l’ordinador per escriure històries i Els Reis li han portat el regal que més ha triomfat: Olivetti elèctrica de segona mà. Vull pensar que en el “vintage” hi ha esperança per alliberar-los de mòbils i tauletes.
Els teatres i els espectacles -amb totes les mesures que ja s’estaven prenent- no són més perillosos que bars, restaurants i transports públics. Per preservar la vida, us carregueu la vida. I pel camí, contradiccions que deixen clares quines són les prioritats com a societat.
Fa temps que practico el fàcil-difícil - humil-determinat gest de parlar 100% en català a tothom, iniciï jo la conversa o l'altre, fins i tot quan es dirigeixen a mi en castellà. Tothom m'entén, alguns fins i tot acaben passant-se al català. Com deia el Capità Enciam:
L’avieta em diu que votarà les CUPS. 😂 Què t’ha fet decidir, li demano. “Vaig veure una enquesta que diu que aquests de VOX en treien més que les CUPS, i vaig pensar: doncs ara votaré les CUPS”
Les àvies, estructures d’estat!
El meu fill prepara un plat amb menjar:
Jo: Què fas?
Ell: Li preparo el menjar a la nena...
Jo: Quina nena?
Ell: La nena malalta.
Jo: Quina nena malalta?
Ell: La que ve a sopar de nit quan tots dormim.
WTF!!!!!!
Si ens confineu els caps de setmana, abans atureu desnonaments, rebaixeu quotes d'autònoms, rebuts de llum-aigua-gas. Test d'antígens a farmàcies, vetlleu per aplicar el teletreball, i milloreu serveis de transports públics. Potser així sentirem que la mesura és menys inútil.
He vist una parella jove aparcar el cotxe, i anar amb pressa cap als seients de darrere per abraçar-se i menjar-se. Veure’ls m’ha fet tornar a tenir 15 anys; m’ha fet venir ganes de vida i m’he preguntat per què renunciem massa sovint a allò que omple l’ànima, a qualsevol edat.
Més important que per on ens movem és com ens comportem: deixeu-nos moure entre comarques per veure familiars, la gran majoria de gent ho fa amb mascareta i ens espais oberts. I qui se salta les normes, se les salta amb confinament comarcal o sense. Cuideu la salut emocional!
Conciliació: teatre i maternitat. Entrar i sortir del personatge i que no li falti llet al bitxu petit. I sort de la tribu que ens salva fent cangurs. I la sensació que la veu de milers de dones que em precedeixen em donen força per poder amb tot 🙌🏻
Hi ha coses que et reconcilien amb la vida, que t’enlairen, que són felicitat senzilla, com ara que un ésser acabat d’arribar al món t’abraci com si tu fossis arbre i ell/ella, coala.
És l’aniversari de mon fill i em diu: “Era + feliç abans que fos el meu aniversari. Avui estic feliç i trist alhora.” He recordat aquella sensació de quan sembla que la societat t’imposa la felicitat en dies assenyalats: aniversaris, Cap d’any, StJoan. I la felicitat ve quan vol.
Hi ha una olor que va marcat la meva infància: l’olor de les serradures del taller de fusteria del meu avi. Avui hi he tornat per intentar fer un moble, com em vaig prometre quan va morir. I les olors del taller l’han retornat per uns instants. Que bell i trist, l’enyor. ❤️
I quins regals han triomfat més? Els fets a mà: la forca de diable que li ha fet l'avi, ell llençol disfressa de fantasma cosit per la besàvia i el capgròs que encara no sé com, m’ha acabat quedant prou digne. Visqui la il•lusió i els Reis d’Orient!
Sopant a un restaurant, veia mon fill jugar amb una nena desconeguda. I vaig pensar què se’n deu haver fet d’aquelles amistats que duraven el que durava un àpat, amb infants que no hem vist mai més, ni recordem qui són, però amb qui vam tenir complicitats reals, fugaces i felices
El titular és: La Marató que més odi ha generat. Un bon retrat lamentable de la societat. Cada any veiem comentaris crítics, però enguany els insults, la manca d’empatia, el racisme i els recels han guanyat força. Trist, molt trist.
Una cosa que em pertorba és sentir dir a funcionaris o gent amb salaris assegurats que ara toca estalviar i consumir menys. Jo que sóc autònoma, que si no em deixen treballar no cobro i que procuro continuar consumint per salvar l’economia d’altri, dec semblar-los gilipolles.
Que què vull? Que algú em digui: agafa’t 3 dies per tu que jo em cuido de tot el que tu cuides. Dorm, balla, llegeix, escriu, perd el temps, folla, menja bé, escolta música, riu, queda amb els amics, en aquest ordre o al revés. Mata la culpa, i no et preocupis per res.
Tancarem abans teatres que transports públics? El sector se’n va a la merda i a nosaltres segur que no ens ho recompensa ningú, perquè la cultura no existeix, oi? 😕
‼️FIL: El català té una escassa presència a les plataformes, a xarxes com Youtube, TikTok. Des de fa uns anys, hem perdut 2 o 3 generacions de parlants als quals ja no els vam cuidar pel que fa a l'audiovisual infantil i juvenil en la nostra llengua 👇🏻
Avui és el dia de l'Endometriosi, 1 de cada 10 persones amb úter la patim. A Espanya hi ha el mateix nombre de malalts de diabetis que d'Endo, però continua sent una malaltia poc estudiada (8 anys de mitjana per diagnosticar-la) Cal, urgentment, inversió per investigar-la.
Atenció! Els qui esteu anant en metro a l’aeroport, ens fan baixar a la parada de Parc Nou de la L9. Aquí aturen metros. Continuem caminant des d’aquest punt.
#Tsunamidemocratic
@tonibardia
En cap cas li recomanaré que no la porti a l’escola. El problema el tindrà qui el critiqui. Ell ens té a nosaltres, i als mestres. I si se sent ferit, hi parlaré per fer-lo més fort i més valent i perquè mai s’avergonyeixi de qui és, ni de com se sent, estima o es vesteix.
Aquest matí he sentit una conversa i m'he posat a plorar perquè un dolor de la infantesa i l'adolescència -que mai ha desaparegut-, m'ha atacat per sorpresa. Obro fil: Una mare, molt preocupada, explicava que el seu fill d'11 anys vomita cada matí perquè no vol anar a classe.
En comptes de donar ajudes paupèrrimes que s'esgoten abans d'ajudar a tothom qui les necessita, suspeneu pagaments d'autònoms, de lloguers, d’hipoteques, de llum, d'aigua i de gas. Que això sí que serviria i potser tornaríeu a guanyar-vos una mica la nostra confiança.
L'amor també és fer-li la truita a la teva parella tal com a ell/a li agrada, malgrat que a tu t'agradi ben al revés de com li agrada a ell/a, i mentre la cuines, et demanes: com recoi li pot agradar feta així?
6/6) Us abraço dones que heu passat per aquí i a les que lamentablement hi passareu. I també abraço les vostres parelles. I a tothom que ha sentit com la il•lusió es torna buit i tristesa.
Avieta de 85 anys a l’hospital amb tres parts del cos trencades, sense habitació: passadissos d’urgències i box. Ara ha agafat covid. Només podem dur-li el que li cal. I ara petita confinada. 2 autònoms sense dret a baixa. Les tasques de cures en aquest país son com els unicorns.
És trist i força indignant que tret de
@FilminCAT
la resta de plataformes i pel•lícules comprades no ofereixin els seus continguts subtitulats/doblats en català, especialment trist/indignant que els nostres fills/es no puguin gaudir de l’entreteniment en la seva llengua.
Les prioritats a l’hora de desconfinar-nos i obrir places de toros, bars, discoteques abans que escoles i teatres ho diu tot del país on vivim. Tot per defensar un sistema econòmic que no salvarà als menys peivilegiats. Cap sorpresa d’altra banda, però encara més tristesa.
Potser algun dia podríem obrir el meló de per què la canalla torna l’escola a mig setembre (dimarts 14 enguany.) en lloc de fer-ho l’1 de setembre. Au, ja em podeu mossegar 🥴
Em cobren el rebut d'autònoms en plena pandèmia i com a espanyola que m'obliguen a ser, penso en com vam salvar bancs que continuen guanyant-hi, en els que patriotes que alcen banderes però evadeixen impostos, en les retallades en cultura i sanitat, i el que em ve al cap és això:
Un dia vaig ser jove. Ara, un dissabte a la tarda, vaig a comprar, m’aturo al parc perquè jugui la canalla, cap a casa a endreçar la nevera, posar fundes als nòrdics, plegar roba, guardar-la als calaixos, fer sopars i a les 22h desitjar el llit més que el rock’n roll.
A les mares que han parit, a les que són mares i no han parit, ni volen ser mares biològicament. A les que volen ser-ho i no podran ser-ho del tot, a les que han perdut fills, a les que han perdut mares, a les que són mares amb òvuls d’altres. A totes les dones, avui i cada dia❤️
Mare autònoma saturada de feina durant la setmana de carnestoltes a l’escola. M’he assegurat fortament que hagi entès de què va i sàpiga respondre “El monstre de les galetes” per si acaba sent un èpic fail. Qui fa el que pot no està obligat a més, oi? 😬😂😉